Caldereta d'estiu
L’experiència del Juliol de fa dos anys, en què una calderet de llamàntol a Torre Simon, Tona, va estar la benvinguda a les vacances, mereixia repetició. Els calipo hi van tornar.
.JPG)
El pla era el mateix. Demanar a en Jordi i la Montse una caldereta, d’aquelles que recorda que estem de vacances.o punt de fer-les.
A la mateixa entrada de la casa modernista creada per Domèmenc i Montaner, una taula quadrada acollia els 9 comensals que van acudir a la cita, amb les notables absències de Xavi S, Elies i Jordi, molt ocupats en diferents compromisos.
L'àpat
Unes cervesetes, un cava nou de Compte de Caralt que estranyament s’allunyava del “clàssic caparràs”, un blanc de blancs, van acompanyar unes olives farcides arrebossades que van encetar la gana.
Tot seguit unes boniques paperines plenes de sonso fregit, ja van estar la primera cosa seriosa a mastegar. Tot seguit, una amanida de fruites, amb musclos i salsa Cèsar, que va estar molt ben valorada pels comensals. En especia la salsa Cèsar. En Jordi ens va explicar la base d’ingredients. Apunteu: iogurt, maionesa, parmesà, all, anxoves i salsa perrins. Molt bona, per amanides estiuenques amb entrebancs.
Finalment,la tripleta de plats que van precedir la caldereta, es va completar amb un carpaccio de peu de porc, amb vinagreta d’ametlla, pansa i porradell.
I va arribar la caldereta. La generosa caldereta, s’hauria de dir, ja que va anar arribant en tres cassoles-etapa diferents. Els golafres van poder gairebé amb tot, i més (ja us ho explicaré al final).
De postres els comensal van triar entre una sopa de maduixa i una caneló de xocolata.
En resum una excel·lent manera de donar la benvinguda a l’estiu.
La Tertúlia.
Els motius de les absències dels tres calipos esmentats, no es van acabar d’esbrinar, ja que els tres absents són grans fans de Torre Simon. Alguna es va interpretar prou críptica, ja que en Jordi ens va explicar que era ben a proa de Tona. Qui sap si amb els “pijosandors”, amb qui li uneix amistat.
Es van debatre diversos temes, tots ells molt trillats aquests dies.
Va sorprendre però, una afirmació d’en Pere. Va assegurar “avui he treballat”. Amb la solemnitat que ho va dir i coneixent-lo, no vam saber ben bé a què es referia.
De L’Estatut els més pixa-freds es van mostrar obsessos, i a la resta els la va portar ben fluixa, ja que tot el que no sigui independència no mola.
Del mundial de futbol, els pixa-freds estan amb España i la resta en contra.
Els temes van anar degenerant fina arribar a parlar de Toros i fins una ferma reivindicació d’en Jaume D, demanant que el canal 33 emeti els “entretingudíssims” programes de l’Espinàs a hores més humanes, ja que a les sis de la matinada, se’n perd alguns.
Sense arribar a definir quin i a on seria el pròxim sopar, va arribar l’hora de pagar i marxar. El President, un pèl mosca amb l’actitud d’alguns membres de la penya, va amenaçar amb un sopar de només fundadors.
L’àpat es resolia amb un preu de 45 euros, però el més espectacular i mostra de l’honestedat d’en Jordi i la Montse de Torre Simón, estava per arribar. Ja que cada comensal se’n va emportar casa una bossa amb uns 750cc de caldereta, ideal per a fer un olla vaquera l’endemà a casa. Algú en va condimentar un suquet. Tot un detall.
Copyright © 2010 Penya Calipo