CRONICA260112

L’ÀPAT

I el festival de plats començava amb un compactat de mi-cuit d'ànec amb llagostins i castanyes, excepcional. Tant poc amic que sóc jo, d'adulterar el fetge, el producte resultant és materialment indescriptible. Un fetge amb sabors afegits que em costaria endevinar amb què cal maridar. Els calipo és van decantar per dos bons vins, que van acompanyar tot el sopar. Un Brut Blanc de Blancs de cavas Hill

Sense temps de pauses i rotet, una copa on hi havia sobreposades tres capes. Hi combinaven magníficament - començant de baix a dalt - uns bolets, una brandada de bacallà i una confitura de pebrot, que fins i tot el Pere es va menjar de gust.

La presentació del tercer plat, també prometia. Sobre fulla d'endívia hi havia un tàrtar de tonyina i "kikos" triturats. Una tapa molt celebrada, també.

Una taula de formatges de cabra, va estar una pausa amb càrrega de profunditat, que va permetre un excel·lent maridatge amb els vins.

I la història tornava al mar, amb un gratinat de garoines, prou deliciós.

Els esquemes trencats pel mi-cuit amb llagostins, s'esmicolaven amb la següent creació de l'Eli i L'Abel. Gambes, amb cloïsses i mora. Sona fatal, oi? Sobretot amb el final afruitat. Doncs, no. Indescriptible. Inimaginable. I amb el seu secret cromàtic. Diu l'Eli, que a banda d'expert en bolets porta molta mili a la cuina, que la mora cal passar-la en paella de ferro per tal que adquireixi un to fosc -ennegrit- que molts confonen amb tinta de calamar. S'ha de provar!

Poc més ens podien sorprendre, si no fos que els Alonso tenen un barret de mag de doble fons, que no s'acaba mai. Ens tornaven a sacsejar amb un ravioli de gamba amb el cruixent de peu de porc treballat amb el foc lent del porro i la pastanaga. Una especialitat que l'Abel, la borda.

Més clàssic i ben combinat, la cascada de plats va continuar amb un escamarlà amb vieira. I la cosa seguia amb un pop gallega sobre patata raf. Patata raf? No era el tomàquet el raf? L'Eli se la va treure del barret, perquè si busques a internet no et surt ni a la wiquipèdia, això de la patata raf.

I tots els plats culminaven amb un bacallà sobre un pesto d'espinacs i salsa d'escalivada, que li va fer saltar la llàgrima a l'Aldo.

I tot això us vau menjar? Doncs si. I amb bona nota. I quan vau dir prou? Doncs, com si es tractés d'una sessió d'hipnosi, l'Abel ho controla. I és que al Racó de Cal Eli, la cuina és al bell mig de la sala. La transparència del vidre permet a l'Abel observar la cara i el posat dels comensals. Quan n'hi ha prou, n'hi ha prou. Canvi de sistema i es passa a les postres.

La variada oferta, es va reduir bàsicament en les tres opcions que van ser triades per uns comensals poc originals. majoritàriament es van tirar pels tocinets, les figues a l'armanyac i el clàssic crocanti amb nescafé. Dolços benvinguts i rematats amb oruxos i cafès.

LA TERTÚLIA

Sense especial atenció a les correries del triumvirat de moda -Pepe, Camps, Urdangarín- la conversa de Penya va transcórrer per altres verals. L'aniversari i el temps que l'Edi portava menjant peix bullit, sense tastar delícies com les de la nit a Palautordera, van centra part de la conversa. Barça, Madrid i Mirandés, tampoc van triomfar en excés.

Referències al cost, la ubicació i els serveis del nou hotel mega-estel·lat de Can Cuch a Cànoves, van fer ganes d'anar-hi. Cal saber si els preus són assimilables.

La patata raf de l'Eli, va provocar molta controvèrsia en el sector "agro" de la penya. Uns deien que si no existia. D'altres que si era patata sobrera. El més imaginatius li van atribuir valors biodinàmics. Tot plegat va desembocar en conclusions místiques i religioses.

Llana bruta i contaminada. Banya de vaca pulveritzada.....Semblava un qui la diu més grossa, fins que Marcel·lí va teoritzar sobre els parcs temàtics religiosos, per a tancar la conversa.

En resum, un àpat per a trencar esquemes. Molt ben dissenyat, executat i gaudit. Resolt a preu de 43 euros. Hi tornarem!

Trencant esquemes al Baix Montseny
Més d'una vegada n'he fet esment al blog de la penya www.penyaclipo.com/opinen3i4/. I és que sovint "els penyistes", hem de fer notar a la resta de mortals que nosaltres no ho sabem, ni coneixem tot en matèria de gastronomia. Mostra d'axó, és que de tant en tant anem a parar a algunes cuines, ben properes a casa, on mai hi havia estat ningú de nosaltres. Afortunadament, aquestes escletxes de ignorància ens permeten seguir gaudint i gaudir d'agradables sorpreses al paladar. La primera trobada de l'any 2012 va estar a Baix Montseny, on com ja vam comprovar al Febrer de l'any passat http://www.penyacalipo.com/cronica240211.htm, hi ha molts més llocs que els coneguts i de renom internacional, on també s'hi menja. I concretament s'hi menja molt bé. No es tracta, d'una simple, i sempre benvinguda, carn a la brasa. Hi ha categoria, enginy, es trenquen esquemes. La proximitat de reconeguts ports pesquers del litoral mediterrani, permet veritables festivals de closca i espina. A Santa Maria de Palautordera, i als “darreres” del carrer principal i plaça central, amb església i fonda del turó de l'Home (un lloc amb solera), hi ha des de fa 25 anys “el racó de cal Eli”. És al passatge avi Campàs, número 3. Allà hi ha el racó de cal Eli. Allà hi penquen els Alonso. I se'n fan un tip. Un tip de pencar, un tip de crear i un tip de ingesta si no hi vas amb gana. L'Eliseu i i el seu fil, l'Abel, hi tenen la felicitat en forma de treball. Si posen ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora -com diria aquell- i comencen pels menús dels més menuts de les escoles del municipi. Esmorzars, i cap el migdia un excel·lent menú, on no hi falta un arròs de traca i mocador. Els caps de setmana, hi serveixen un acurat menú, del qual els calipo en van prendre nota. I si no és cap de setmana i sou un grup, obre qualsevol nit per a complir els encàrrecs. Amb aquesta presentació, la nit prometia. I mentre la pesquera ja era a la cuina fent les darreres estirades de cua, els calipo van obrir forat prenent una cerveseta i algun brindis de cava. I és que l'Edi, que en ocasió excepcional ens feia companyia, va convidar al beure davant la proximitat dels 48. Per molts anys xato! El poc habitual Aldo també feia companyia al gruix dels calipo, dels que es va despenjar en aquesta ocasió en Jordi, mig engripat. Recupera't.

L’ÀPAT I el festival de plats començava amb un compactat de mi-cuit d'ànec amb llagostins i castanyes, excepcional. Tant poc amic que sóc jo, d'adulterar el fetge, el producte resultant és materialment indescriptible. Un fetge amb sabors afegits que em costaria endevinar amb què cal maridar. Els calipo és van decantar per dos bons vins, que van acompanyar tot el sopar. Un Brut Blanc de Blancs de cavas Hill Sense temps de pauses i rotet, una copa on hi havia sobreposades tres capes. Hi combinaven magníficament - començant de baix a dalt - uns bolets, una brandada de bacallà i una confitura de pebrot, que fins i tot el Pere es va menjar de gust. La presentació del tercer plat, també prometia. Sobre fulla d'endívia hi havia un tàrtar de tonyina i "kikos" triturats. Una tapa molt celebrada, també. Una taula de formatges de cabra, va estar una pausa amb càrrega de profunditat, que va permetre un excel·lent maridatge amb els vins. I la història tornava al mar, amb un gratinat de garoines, prou deliciós. Els esquemes trencats pel mi-cuit amb llagostins, s'esmicolaven amb la següent creació de l'Eli i L'Abel. Gambes, amb cloïsses i mora. Sona fatal, oi? Sobretot amb el final afruitat. Doncs, no. Indescriptible. Inimaginable. I amb el seu secret cromàtic. Diu l'Eli, que a banda d'expert en bolets porta molta mili a la cuina, que la mora cal passar-la en paella de ferro per tal que adquireixi un to fosc -ennegrit- que molts confonen amb tinta de calamar. S'ha de provar! Poc més ens podien sorprendre, si no fos que els Alonso tenen un barret de mag de doble fons, que no s'acaba mai. Ens tornaven a sacsejar amb un ravioli de gamba amb el cruixent de peu de porc treballat amb el foc lent del porro i la pastanaga. Una especialitat que l'Abel, la borda. Més clàssic i ben combinat, la cascada de plats va continuar amb un escamarlà amb vieira. I la cosa seguia amb un pop gallega sobre patata raf. Patata raf? No era el tomàquet el raf? L'Eli se la va treure del barret, perquè si busques a internet no et surt ni a la wiquipèdia, això de la patata raf. I tots els plats culminaven amb un bacallà sobre un pesto d'espinacs i salsa d'escalivada, que li va fer saltar la llàgrima a l'Aldo. I tot això us vau menjar? Doncs si. I amb bona nota. I quan vau dir prou? Doncs, com si es tractés d'una sessió d'hipnosi, l'Abel ho controla. I és que al Racó de Cal Eli, la cuina és al bell mig de la sala. La transparència del vidre permet a l'Abel observar la cara i el posat dels comensals. Quan n'hi ha prou, n'hi ha prou. Canvi de sistema i es passa a les postres. La variada oferta, es va reduir bàsicament en les tres opcions que van ser triades per uns comensals poc originals. majoritàriament es van tirar pels tocinets, les figues a l'armanyac i el clàssic crocanti amb nescafé. Dolços benvinguts i rematats amb oruxos i cafès. LA TERTÚLIA Sense especial atenció a les correries del triumvirat de moda -Pepe, Camps, Urdangarín- la conversa de Penya va transcórrer per altres verals. L'aniversari i el temps que l'Edi portava menjant peix bullit, sense tastar delícies com les de la nit a Palautordera, van centra part de la conversa. Barça, Madrid i Mirandés, tampoc van triomfar en excés. Referències al cost, la ubicació i els serveis del nou hotel mega-estel·lat de Can Cuch a Cànoves, van fer ganes d'anar-hi. Cal saber si els preus són assimilables. La patata raf de l'Eli, va provocar molta controvèrsia en el sector "agro" de la penya. Uns deien que si no existia. D'altres que si era patata sobrera. El més imaginatius li van atribuir valors biodinàmics. Tot plegat va desembocar en conclusions místiques i religioses. Llana bruta i contaminada. Banya de vaca pulveritzada.....Semblava un qui la diu més grossa, fins que Marcel·lí va teoritzar sobre els parcs temàtics religiosos, per a tancar la conversa. En resum, un àpat per a trencar esquemes. Molt ben dissenyat, executat i gaudit. Resolt a preu de 43 euros. Hi tornarem!
Copyright © 2012 Penya Calipo

Trencant esquemes al Baix Montseny