El que fan les infantes

por admin Email

 
De petit m'ho havien repetit més d'una vegada. Deien "Que fa els infants?" i responien "el que veuen a fer als grans".
La dita que vaig aprendre i interioritzar, l'he vist al llarg de la vida moltes vegades reflectida en el meus congèneres. N'hi ha múltiples exemples. De vegades, n'hi ha que van més enllà de imitar. Fins i tot exageren.
De grans, n'hi de molts tipus i de infants i infantes, també.
No sé si arribeu a la mateixa conclusió que jo, si per algun moment s'us acudeix pensar que les infantes imiten tota mena d'activitats a la que estan acostumades a veure al seu pare, un gran, un Grande de España.
Encara rai que no ens han sortit colpistes. Qui sap....

Tenir morro i estar excusat

por admin Email

Quan abans d'ahir advertia que calia preparar-se i actuar amb sentit comú, ho deia amb serietat.

Com tantes altres vegades hi ha hagut un zel excessiu des del camp de les previsions meteorològiques i dels organisme de protecció civil.

Del tot incontrolable és l'exageració que, com sempre han fet els mitjans informatius. En aquest apartat i destacaria de manera exemplar el cas d'un locutor radiofonista matinal, que immediatament després de mantenir una entrevista amb un meteoròleg que advertia que en cap dels casos es podia parlar de temporal, en referir-se al la pertorbació prevista per a les hores vinents, no va saber reaccionar. I tot seguit van repetir desenes de vegades uns titulars informatius que feien servir de manera prioritària el mot TEMPORAL. Un gran imbècil, creieu-me. El mateix imbècil, que l'endemà mateix feia broma, burla i befa, del poc encert del meteoròlegs.

I quan tenim els mitjans informatius exagerant la nota, tenim l'excusa perfecta. Excusa perfecta per a no atrevir-se a sortir de casa, encara que sigui evident que la neu no ha arribat a quallar al carrer, ni a la carretera.


I així tenim el cas que vaig viure en primera persona quan a l'escola dels meus fills no van fer classe, perquè una dotzena de professors no havien anat a l'escola. No tots devien tenir excusa real, perquè que jo sàpiga les carreteres C-17 i les que venen dels Baix Montseny, estaven netes com patenes. A banda dels serveis ferroviaris, que casualment van funcionar al cent per cent.

I la gent es va acollonint a ritme geomètric i tot es dramatitza. De cara a la setmana entrant ja hi han grups que han suspès les seves estades al Pirineu i Prepirineu, quan allà no ha caigut ni una volva.

Tampoc estaria gens malament demanar danys i perjudicis a "l'espantavelles" Felip Puig.

Corre molt morro.


Un mitja marató de 10 mil

por admin Email

 

La mitja marató creix i creix. No l'atura ni el fred siberià, ni les estafes esportiva-festives del gendre, ni els events megalòmans del Camps, ni les trepitjades del Pepe i del PP.

 

Aliens a qualsevol circumstància, i amb la única intenció de l'esport pel gaudi, la 26 ena edició ja és aquí. L'associació Esportiva la mitja, els voluntaris, els patrocinadors i els corredors la fan possible un any més.

 

En època de crisi, no deu ser gens fàcil. Encara hi ha gent valenta que patrocina aquesta mena d'events, perquè hi creu. Els organitzadors de la cursa mimen els seus sponsors, com mimen voluntaris i participants. L'efecte es retroactiu, i entre tots ho fan tot més fàcil i agradable. Dos dels patrocinadors aporten aquest any l'element salut amb preus rebaixats al seus centres, per als participants a la mitja marató.

 

El Centre de Medicina Avançada del Vallès (la vella Mútua) és un dels patrocinadors de la Mitja Marató, i com a tal ofereix preus especials en exploracions cardiològiques i altres revisions mèdiques als participants.

Un altre dels patrocinadors de l'àmbit de la salut que ofereix preus especials en serveis termals i tractaments fisioterapèutics als participants de la Mitja Marató és el Balneari Blancafort de la Garriga,

 

I si de salut i bon rotllo es tracta, aquest any la mitja ens porta del bracet una nova acció que suma prestigi a la prova.

 

La vinculació amb la salut de la Mitja de Granollers va aquest any més enllà. Molts atletes locals portaran la samarreta solidària en record de l'atleta popular Toti Vinardell, recentment desaparegut a causa d'un càncer. El diners recaptats amb les samarretes i aportacions addicionals aniran a parar a la modèlica unitat de cures pal·liatives de l'Hospital de Granollers. Una magnífica acció.

 

No està de més destacar la important aportació de la Penya Calipo en la coordinació del brou heretat  de Pep Salsetes, amb Xavi Soria i Jaume Nadal al front d'un valuós equip de voluntaris que aporten sabor als corredors, amb un magnífic brou, només creuar la línia d'arribada. I aquest any, encara més agraït, amb el fred que es preveu per diumenge.

 

I en el pla esportiu, recordar que com sempre, gran atletes, liderats aquesta edició pel recordman mundial de marató Patrick Makau


http://www.324.cat/video/3932070/altres/Telenoticies-Barcelona-02022012

Que es preparin i preparem-nos, arriba el siberià.

por admin Email

 

Ja hi ha hagut governs precedents que van suspendre la prova.

El mateix Arturu, en ple NEUCAT se'n va anar de discoteques al Maresme, quan era conseller.

Vist això, no és d'estranyar que es posin tant pesats en informar i recomanar com cal comportar-se davant una eventual onada de fred, adornada amb quatre volves de neu.

En realitat, el que han de fer és prendre ells totes les mesures possibles, i tots plegat som prou grandets per a valorar les nostres reaccions.

Tots hi juguem , i em de posar-hi de la nostra part. Si les carreteres estan malament, millor no usar-les si no estem preparats, ni som capaços de superar els obstacles. I si com en la darrera ocasió, les gran companyies (endesa) fallen, escollir el millor abric i no posar-nos nerviosos.

També cal saber llegir i interpretar les exageracions dels mitjans informatius, que acostumen a viure de les magnífiques audiències que obtenen sempre que ens expliquen com de cru és el fred, quant llisca la neu i perquè les canonades d'aigua peten.

Caler que genera caler i caler que vola

por admin Email

 

No acostumo a escriure sobre qüestions econòmiques, perquè els meus coneixements, com els de la majoria, no van gaire més enllà que els quatre xavos que porto a la butxaca.

Però tot i la ignorància, continuo manifestant-me en contra dels que han especulat amb diner propi, i sobretot amb el dels altres, sense més sentit que la d'enriquir-se, encara vomitiva voracitat podés suposar una trampa per la resta dels humans. I estic també molest amb els polítics que fan aportacions de diner públic a determinades empreses sense possible retorn, als que posen facilitats al tancament d'empreses i acomiadament de treballadors i als que practiquen polítiques de retallada, que mai poden ser considerades polítiques econòmiques i encara menys solucions proposades per gent que es considera preparada per a governar.

La meva ignorància econòmica, acompanyada però d'alguna cosa que es podria semblar al sentit comú, em fa creure que seguint el tòpic que “el caler fa caler”, no pot doncs considerar-se una política adequada, la de les retallades que deixa a la població sense possibilitat de mantenir el ritme de despesa. I en el mateix sentit, el facilitar que progressiu tancament d'empreses deixi obrers i empresaris amb una mà al darrere i l'altra al davant.

I em direu doncs, perquè critico també les ajudes a fons perdut que es fa amb determinades empreses. Les critico perquè sovint es fan amb aleatòriament, sense cap sentit i ajudant amiguets des de l'època de l'avi Pujol. I en aquest sentit, els més dubtosos són els ajuts a algunes empreses de l'automoció i el més escandalós, és tot el que es mou al voltant de les activitats aèries, entre aeroports i companyies aèries.

Sóc del que penso que per a que alguns puguin volar a vaig preu, no cal collar-nos a tots, ni retallar-nos la capacitat adquisitiva. Que, com ja vaig expressar temps enrere és del tot absurd potenciar un aeròdrom-aeroport cap els vols diaris, pensant que serà idoni per a portar gent a esquiar, quan n'hi ha altres quatre a la mateixa regió, que són a menors distància de les estacions hivernals. http://www.penyacalipo.com/opinen3i4/blog1.php/2011/02/21/la-prova-del-9


Ara mateix, imagineu que això de Ryanair portant gent a Alguaire per anar a esquiar (sobretot a Andorra. Negoci?), resultés que tot i la milionada que li donen a la companyia aèria, resultés rendible de veritat per al país. No creieu que qualsevol dels altres aeroports més proper a les estacions d'esquí (Girona, Tolosa, Perpinyà o Barcelona) no maniobrarien per aconseguir els vols?


Diguem-ho clar per a invertir en companyies i aeroports, no es pot estar així, depenent de decisions que no són al nostra abast. Per a gestionar correctament els temes aeris, com per a tantes altres coses, només es pot fer com país independent. Llavors es podrà decidir en què aboquem els diners, perquè de cap de les maneres hi haurà per sobre el govern de torn del “Reino choricil” de España, per a manegar-nos.

Ni concerts econòmics, ni pactes fiscals, ni finançaments generosos, ni pastanagues podrides.

Llanos de Luna restaurats

por admin Email

 
En sentir l'expressió "Llanos de luna!", no vaig arribar a reconèixer si es tractada d'una mena de renec, de senyal d'admiració, de ubicació geogràfica o d'un espai en el contorn púbic femení, com ara els "montes de Venus".
Això del Llanos de Luna, sembla poètic. Però no és més que nom i cognom. El nom m'evoca el cognom d'un conegut capellà camaleònic, que va transitar de la falange al comunisme en conèixer el Pozo del Tio Rimundo (selecte barri madrileny), el padre Llanos. De Luna em suggereix aparicions nocturnes com les de l'Home Llop, i el no menys llop Alvaro de Luna, més conegut com "algarrobo", en el seu paperàs al costat de Curro Jiménez.
 
Ni llogarret o espai geogràfic (tot i que la localitat de Llano de Luna està situada en el Municipio de Actopan a l' Estado de Veracruz de Ignacio de la Llave. Té 165 habitants. Llano de Luna está a 320 metros de altitud.) ni sexualment interessant, ni monja, ni "algarroba", possiblement al que més s'acosta és al passat falangista del Cura comunista o a la defensa d'España que podia atribuir-se l'Algarrobo, en constant lluita contra les tropes napoleòniques.
 
De fet, es diu que Llanos de Luna, la nova delegada del Govern a Catalunya (la nova virreina) és molt propera a Alícia Sánchez Camacho. En veure-les ambdues, fotografiades se m'acudeix pensar que per estar a prop, possiblement estiguin vinculades com usuàries del mateix bisturí. Amb més o menys gràcia, les dues tenen pinta d'haver passat més d'una vegada per la sala operacions estètiques, amb més èxit de la Llanos, que tot i ser set anys més vella, li ho van fer amb més gràcia. De fet,  tampoc hi ha guanyat tant l'Alícia, encara que sembli haver pres un camí de millora
 
 
 
N'hi ha que es pregunten que és exactament el que li ha passat als morros. La majoria tendeixen a inclinar-se cap a la mala praxis quirúrgica. D'altres proposen enginyosos motius.
 
 
 
Tornant a la virreina, poc a dir sobre ella. Un diputat de SI l'ha qualificada de molt treballadora (pel bé d'España, és clar) i un altra no ha dubtat en qualificar-la d'emissària colonial dels interessos hispànics. Ambdós coincideixen en desitjar-li una feina molt concreta. Que sàpiga despenjar eficientment (amb gràcia o no) la bandera, en el moment que sigui proclamada la independència. Ha de ser històric fer coincidir la teva feina, en una data tant assenyalada...... 
Ahir va aconseguir fer coincidir en alguna cosa, les formacions indpendentistes catalanes. Que continui així.

 

Soalheiro, vinho verde

por admin Email

 

Reconec que practico un costum no massa original. Si més no, sé de molts altres que fan el mateix. Els caps de setmana hi concentro normalment els tastos, àpats i beures, més destacats de la setmana, i als quals precisament per poc originals gairebé mai dedico un article.


Aquest cap de setmana, m'ha cridat agradablement l'atenció, en mig de coques dolces i salades, de full, rostits de pollatre amb prunes i orellanes, closques obertes al vapor, llobarros a la donostiarra, i un arròs de conill del qual em sento molt orgoullós, un vi portuguès que mai havia tastat, del qual no puc expressar més elogis.


Dins el capítol dels albarinhos, recordo haver-ne provat diversos. La majoria no donaven la talla, o si més no al costat d'aquest Soalheiro conreat a tocar de ratlla que separa Portugal, amb la província gallega de Pontevedra , eren poc és que caricatures mal fetes. Sóc poc coneixedor de tota la gama de vins portuguesos, i aquest albarinho en concret el desconeixia. N'he trobat informació en diversos webs, inclòs el seu http://www.soalheiro.com/pt/vinhos.php , però en cap lloc he trobat si algú el comercialitzava per la nostra àrea. Agrairia, si algú en té alguna pista, me l'oferís.


Tinc entès que es tracta d'un vi molt ben considerat, i que sense ser barat la gent de la zona d'origen el té considerat pel damunt d'altres que s'emporten la fama, sense merèixer

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 ... 84 >>