He sentit algun diputat independentista que a les darreres hores ha suggerit la desobediència com una manera de plantar-nos davant la llei Wert. No em sembla malament, tot i que seria més partidari de posar a la pràctica una solució més contundent que podríem qualificar de 6en1.

Efectivament es tracta de la independència, amb la qual d’una tacada aconseguiríem acabar amb 6 i molts més problemes, i posar solució a : El del finançament i la penosa distribució pressupostària, la llei wert, el tribunal constitucional, la monarquia, el dret a decidir, el corredor mediterrani, polítiques hídriques, sanitat, ensenyament, una bona colla de xoriços, divisions blaves i Llanos del’Una, Grande y Libre.

Amb serietat i sense cofoisme, perquè quan parlo de polítiques hídriques no em refereixo a les deliris de grandesa de Mas amb el Roïne, i quan parlo de xoriços tinc molt clar que també em de fer neteja en la dimensió que ha adquirit aquest embotit entre la classe política catalana. (Pujol, Prenafeta, Bustos, Alavedra, Millet.....)

La campanya per a humanitzar la família de l'home que va matar el seu germà, dumbo i l'os yogui, està en marxa. Mentre penso que qui sap si també es va carregar la mare de bambi, només em puc imaginar que si es tractés d'una persona sense privilegis, la seva llibertat d'acció, moviments i dret de cuixa, aixecaria allò que anys enrere van anomenar "alarma social".

 Una vegada mort el dictador, el seu iot va ser utilitzat el 1985 per a unes vacances de pesca, per Felipe Gonzalez. No se´si ara, que l'amic de Dumbo ha obsequiat al seu vassallatge amb el iot fortuna, aquesta peça marinera serà utilitzada també per als vicis de la presidència del govern.

El que està clar, és que de cap de les maneres, l'obsequi pot residir exclusivament en un acte de generositat. Els malucs de l'home no donen per a navegar, per a la cacera, i en prou feina per entretenir a la Corina. El iot no és nou de trinca. L' ha ben esblenat. des de la coberta, fins als camarots. No li deu servir ni per amagar-hi el gendre. Si amb els temps que correm, sortís a la llum una despesa milionària per a deixar el iot a punt, seguiria acumulant la mala fama que vol esborrar.

 Al port de Mallorca, no se´si serà ben rebut, per més sobre que sigui del duc Palma. No tinc clar ni que pugui permetre's unes vacances a l'illa, si no aconsegueix un canvi d'opinió dels seus vassalls.

El iot, se'l podria fotre el cul, si hem de fer servir una expressió ben nostrada. I més aviat, de fortuna, la única que ens interessa és la que ens roba anualment. I tota la que ens han robat els gendres i les filles des que fan vida independent.

Visca la cervesa i el consum responsable Ahir era una famosa i la seva actitud exemplar la que em tenia preocupat, interpretant les possibles reaccions i repercussions que podia suposar aquest fet, per la “borregada” que té per costum imitar els famosos. Ahir, avui i demà, em continua despertant sospites negatives, la repercussió que pot tenir entre la “borregada” més jove l’actitud dels futbolistes més estimats, la celebració en públic, i en un estat etílic extrem uns relatiu bon resultat esportiu. No és que sigui la primera vegada que passa, però si que és la vegada que diuen que es va veure més be. Les imatges zenitals de la celebració al “terrat” de l’autocar, diu que van ser deplorables. No ho vaig poder veure, però ho imagino.

Ni estic encontra de les celebracions, ni penso que un esporàdic apropament als excessos etílics, sigui res excessivament greu. Només l’exposició pública d’aquestes actituds, em semblen criticables, o si més no discutibles. De què serveixen els milions que esmerça l’administració pública, en informar als joves dels perills d’aquesta mena d’excessos. De què serveix, si per altra costat es fa un “spot” de tres hores de durada en què el bo, millor i més famós de la nostra societat esportiva, donen aquest exemple. Entenc que a canvi de moltes hores de sacrifici, també els futbolistes tinguin necessitat de gatzara quan els arriba el moment.

Encara que tinc entès que n’hi ha molts que en les llargues concentracions, quan encara no hi ha res per celebrar, ja ho fan extensament i en privat. En privat, hauria de ser tot el que celebren fora de to. Com es pot denunciar, multar o reprimir qualsevol acció de borratxera al carrer, quan precisament veiem que Polícia local i Mossos d’esquadra custodien celebracions com aquesta quan és el moment del tot s’hi val.

 Si entre els milers d’espectadors que van seguir la celebració de les voreres, hi hagués hagut algun acte dels denominats “botellón”, l’haurien permès? Si els turistes no poden passejar en banyadors per les rambles, un futbolista pot exhibir els calçotets a la diagonal? Massa preguntes a fer, i moltes respostes que deixen en evidència una colla de joves consentits i amb la butxaca carregada que haurien de saber auto-reprimir certs impulsos que poden ser molestos o ajudar a crear mals hàbits entre el jovent.

Visca la cervesa i el consum responsable.

Es admirable la presa de decisions que sovint tenim alguns humans. És ben discutible i pudorós que qualsevol de les nostres decisions, per íntimes que siguin, siguin anunciades i publicades arreu. És també sovint penós que per imitació, seguidisme o ves a saber el perquè, molts de nosaltres reaccionem volent fer el mateix que els famosos.

Em sembla molt bé que totes les dones que coneguin una situació de perill de la seva de salut amb tota seguretat i puguin actuar per guarir-se, actuïn com l’Angelina. I no em sembla malament del tot que aquesta Angelina tant popular, en pugui fer publicitat, si d’aquesta manera li sembla que pot salvar la vida a aquelles persones que puguin tenir el mateix problema. No em sembla malament, si bé és discutible que tots i cadascun de nosaltres anem fent publicitat de determinats aspectes de la nostra salut i/o vida privada.

Quan de petits, a mi i tants d’altres nens ens van operar de fimosi, no recordo cap cas en què cap dels nostres pares pengés un cartell a la porta de casa anunciant-ho.

Possiblement, si que van recomanar a d’altres pares a portar els seus fills al metge per a que tinguessin un futur més saludable.

En un món, on la idiotesa és tant generalitzada entre els humans, fins al punt que hi gent que es pentina, es tatua, es forada, es vesteix i menja la mateixa marca de iogurts que els famosos, sense saber ben bé perquè, em fa por que tinguem un allau de dones que comencin  a creure que han de fer com l’Angelina.

Ja sé, que l’Angelina, fa anys que volta pel món fent actes presumptament  humanitaris, i que no hi ha hagut gaires dones que l’hagin imitat. Segurament perquè ni Acnur, ni Danone, ni wonderbra els ha regalat un viatge al “quintuconyu” . Però si que les veig més capaces de col·lapsar les sales de visites de la medicina pública i privada. Compte, i que ningú s’automediqui.

Com alguns dels productes pels que tinc predilecció durant la primavera, ja he dedicat al pèsol garrofal i a l’espàrrec de marge algun comentari les darreres setmanes.

Amb retard, pels que tenim la paciència d’esperar les que floreixen per sobre dels 2000 metres, a causa de les abundants, continues i tardanes nevades que encara emblanquinen els cims dels Pirineus, la xicoia ha sortit descarada, espontània i abundant com sempre.

A diferència d’altres productes vegetals que collim a la natura, sempre n’hi ha. Si vas als prats alpins, no es pot donar el cas que no en trobis cap. Sempre en trobaràs, i normalment amb abundància. La circumstància et portarà a trobar-les humides, seques o rosses, petitetes, grans o ja pollinades.

Com més petites millor, si bé aquesta mida et pot fer avorrir-les. I és que la planta del pixa-llits pot ser més o menys agraïda a l’hora de collir-la. L’entorn, una bona diada i la bona companyia, ho converteixen en una pràctica agradable que es pot acabar amb un magnífic pic-nic en mig de la natura. Però el més impopular és triar-la. Es podria dir, sense errar, que triar-la et pot portar el triple de temps que la recol·lecció, i difícilment trobarà un entorn comparable al de la recol·lecció. És per això, que dic que les de mida petita, per boníssimes que siguin, donen molta més feina.

Deixant de banda aquest aspecte laboriós, les virtuts gastronòmiques de la xicoia són excel·lents per a les amanides. La imaginació i l’adaptació d’altres receptes que puguis fer amb qualsevol varietat d’enciam o escarola queda superada de llarg.

Des dels punts de vista nutritius i alimentaris, les seves virtuts deuen ser similars a les de la ingesta d’altres vegetals en cru. No he llegit cap aproximació més detallada. Em dona la impressió que les excel·lències saludables que s’atribueixen a alls i cebes, amb l’afegit que com tot el que es silvestre, més ecològic no pot ser.

He llegit que se la considera molt diürètica i he sentit dir  a algun experimentat avi pirinenc, que té repercussions que sovint s’atribueixen a la viagra.

Cert o no, us puc assegurar, que en aquells aspectes que es poden valorar amb el paladar es tracta d’un dels productes gastronòmics més desconeguts, abundants i gratuïts que encara queden en aquest món. Si a més a més són saludables, bingo!

No ha estat pe cap de les seves activitats pseudomafioses, Ni abús de poder. Ni negocis fraudulents. Ni compra de partits de futbol. Ni suborn a jutges. N manipulació de resultats electorals.

Ha hagut d’estar la inducció a la prostitució i l’abús de menors, el que pot torçar la carrera i la vida alegre de Silvio Berlusconi.

El que creia, o volia fer-nos creure, que amb el seu implant capil·lar i la seva bellesa innata i perdurable, conqueria el cor de joves acompanyants, pot rebre un cop dur.

Si la justícia, que sempre ha estat benvolent amb ell, li dona per fi l’esquena es pot quedar inhabilitat i passar sis anys a la garjola. Diu que per Sant Joan es coneixerà el veredicte del jurat.

I parlant de judicis, de Joans i d’altres aspectes, no sé si els embolics de faldilles de l’inefable Juanka, també seran a la fi els que faran caure, per més que els seus negocis, els del gendre i els de la filla, l’haurien d’haver jubilat.

Ell també, és dels que es deu creure que lo de la Corina és amor, quan més aviat amb els diners i interessos econòmics que belluga, hi deuen haver més indicis de prostitució que conquesta amorosa.

pan style="font-size: medium;">Valent entre els bons. Tros de pa entre els humils. Va ser col·locat en mig d’una gàbia de lleons que va saber domesticar, amb el principal dels seus valors, la humilitat.

I em refereixo a gàbia i a lleons, sense fixar-me únicament al vestidor blaugrana del nen mimat Messi. La “lluita” diària d’enfrontar-se als periodistes que busquen les pessigolles a les rodes de premsa, sense dir una paraula més alta que l’altra i sortir-se’n sense posar-se ningú en contra, ha estat excepcional. La remuntada contra el Milan, quedarà en la memòria de tots. Llàstima que la gent només recordi al millor jugador del món.

Per cert, i aprofitant la referència que he fet, i d’altres vegades faig,  al periodisme esportiu, no sempre favorables, cal fer un reconeixement a aquesta gent que no se li pot fer als periodistes que segueixen les incidències i rodes de premsa polítiques. De la mateixa manera que a es rodes de premsa de futbol, hi ha periodistes que furguen i pregunten sense aturador, acorralant tant com poden a Mourinho  (per posar un exemple). A les rodes de premsa dels polítics catalans, ni déu pregunta res. Són els problemes d’enfrontar-se al poder. Qui molesta és exclòs. Falta gent amb més collons.