L’excel•lent notícia de l’alliberament de Roque Pascual i Albert Vilalta, no ha vingut poc acompanyada de polèmica a base de declaracions polítiques, puntualitzacions periodístiques i comentaris més o menys anònims en “foros internautes” . La notícia en si. La seva història. Els fets que l’han provocat. L’absoluta veritat de les ajudes humanitàries, l’ús que en fan els receptors,les corrupcions intrínseques a la manera de fer del país emissor i sobretot dels país receptor, i tantes altres circumstàncies envolten les activitats d’algunes organitzacions humanitàries i els seus beneficiaris, que fa difícil exposar un veritat absoluta o aproximada. Del que he llegit aquests dies em quedo amb quedo amb l’aproximació que en fa el meu amic i expert en el tema Pere Pratdesaba http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/894/dubtosa/ajuda/humanitaria . En Pere “Suquet” ens fa veure aquesta realitat des d’una òptica, molt i gens subjectiva, per lo bo i lo dolent, que ens dona un pista de la debilitat humana. la nostra i la d’ells. Més que una aproximació, Alfons Quintà a http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2010/08/26/pagant-envernissant-al-qaeda/428098.html analitza cruament alguns aspectes que ens han d’ajudar a diferenciar el que és l’ajuda humanitària i el finançament terrorista, per acabar amb un seguit de despropòsits que l’ajuden a espantar els seus fantasmes personals. Dues visions que es han d’ajudar a entendre que en aquesta temàtica no hi pot haver només una veritat, si bé també ens fa falta una visió més crítica dels que s’ho prenen tot plegat com un joc o unes vacances, i no prenen cap mesura de seguretat, en una experiència que els ha revelat com autèntics aficionats de l’excursionisme en el desert.