Reflexions des de l'hort
por admin
No dic res de nou si em declaro entusiasta de les hortalisses que es conreen a la nostra comarca i per extensió de les d'arreu. L'època de l'any convida a aquestes declaracions d'amor i a les reflexions que feia un dia d'aquest, en degustar un d'aquests productes. Per sobre de tot i per les sensacions que em produeixen juntes i barrejades, de sempre he tingut certa debilitat per la samfaina, també coneguda per xamfaina, pisto (La Mancha), piaperrada (Euscadi), lecsó (Hongria), menemem (Turquia) o la cèlebre, i cinematogràficament disneygrafiada, ratatouille dels gavatxos. Les mestresses de casa el cuinàven molt sovint, per acompanyar carns i d'altres vegetals, si bé també lliga molt amb peixos, ous, pasta. arròs... Ara no és plat que llueixi, ni tant sols existeixi, en les cartes dels restaurants. Sense quedar-me curt, en aquesta màxima expressió restaurada de cebes, pebrots, albergínies, carbassons, tomàquets....els darrers dies els he utilitzat per expressar-me en cuines d'altres cultures. N'he fet woks orientals, pasta, una versió rebaixada en vacum de l'empanada argentina, i tot just mentre les anava apilonant per una exquisida mussaka vaig rebre la més que oportuna trucada d'un amic. Evidentment oportuna per la temàtica de la conversa que vam mantenir, si bé no tant quan t'interrompen en determinades feines amb les mans ocupades i olioses. Era en Pep Salsetes, tot esperonant-nos a mi i als companys de la Societat Gastronòmica Penya Calipo a anar a la cloenda de "I Fira del tomàquet del Vallès" que se celebra aquest dissabte a Santa Eulàlia de Ronçana, a degustar i valorar tot aquell potencial hortícola que d'alguna manera es ressuscita amb iniciatives d'aquesta mena. La conversa va derivar en fer una valoració d'aquesta important iniciativa, i de tantes altres que ell i el seus col•laboradors tenen entre mans i neurones, per tal de revitalitzar el salvament, la recuperació, el conreu, el consum i l'excelsa restauració d'aquests productes tan nostres, i en alguna de les seves varietat, ja gairebé oblidats. I en Pep em va tornar a expressar, amb cert pessimisme, el poc ressò que acaben tenint aquestes iniciatives i l'escassa col•laboració de les institucions. Com sempre, i reconec que la cançoneta la coneixeu la majoria, en Pep i els seus col•laboradors més íntims, hi dediquen hores, esforços, discursos i diners, moltes vegades propis, per engegar i mentenir aquests projectes de vital importància. El porten a l'hort. Vital importància, pels que ens omplim la boca de conceptes com entorn, natura, memòria, sabors, flaires, dieta mediterrània, cuina de mercat, ecologia, sostenibilitat, medi-ambient, prou transgènics, proximitat...quina casualitat, alguns conceptes tant utilitzats pels polítics. Feines d'intercanvi de llavors perdudes, recultivades en els nostres horts, que necessiten promoció, presentar-se, obrir mercat, arribar a les nostres llars i en definitiva, gaudir-les tots plegats. I jo li dic: "Escolta Pep, i tractant-se un d'un tema d'indiscutible importància, no hi ha cap polític que es vulgui penjar la medalla de ser-ne promotor i co-autor de tot plegat?" No us diré, i menys sense el seu permís en tractar-se d'una conversa privada, el que em va dir. Però ja us ho podeu imaginar. I ara reflexiono jo: En els temps que corren i amb lo engrescats que estan de pescar vots fàcils i ràpids (vots útils?), l'interès que ells tenen per la samfaina és.....fastigós. Per tal de manar serien capaços de fer-nos sobreviure fins a la fi de la nostra existència a base de pa, aigua i dubtosos complements vitamínics que ens atorguessin mínimes fores per anar a les urnes, i hivernar entre elecció i elecció. Els darrers projectes de l'incansable Pep, segueixen amb ell. I com sempre el deixen sòl, que vagi fent. Ni les propostes universitàries, ni els suports municipals tenen la continuïtat promesa. Ell segueix a l'hort, no cal que l'hi porteu.
24.09.10 08:56:20, 