Un fred que pela.....
por admin
Ja feia dies que no eren els protagonistes de les meves ratlles. Ells. Si. El barcelonautes. Diesel, quemacus, pixapins..... camalluents. Tot allò que no els he dit prou vegades a la cara, quan fan el ridícul de manera tant ostentosa. Coses de dia a dia, mes a mes, situació ineludible. Passat el 20 de setembre arriba una cosa que se'n diu tardor. Una estació. aquella estació que repetidament recordem que no hi fa ni de bon tros, el fred de quan érem petits. Batalletes que expliquem i el termòmetre ens dona la raó. I les mànigues curtes en què consumim les castanyes per tots sants també. Al Pirineu, evidentment la cosa és diferent. La fresca ja s'hi nota les matins d'estiu. Però, sincerament, es tracta d'un fresca agradable. Poca cosa. Poca cosa, he dit? Només havíeu d'observar tres parelles camalluents que em vaig trobar l'altra dia passejant a mig matí, per un lloc prou concorregut pel turisme als Pirineus. Encara no a mil metres sobre el nivell del mar. Per a explicar-vos ho millor, jo havia estat passejant pel bosc a uns 1900 metres en màniga curta. Anaven amb anorac, guants bufanda i gorra passamuntanyes. Quina manera de fer el ridícul! Segur que de tornada al capital, els comentaris no serien gaire diferents als que imagino "hacía un fresquito...un biruji que pelava. Nos pusimos el anorak i estrené aquellos guantecitos...." I per a donar suport i entitat a les seves impressions només calia veure i escoltar la informació meteorològica informant de les primeres nevades. El Carlit era lleugerament enfarinat, però no n'hi havia per a tant. Us puc jurar que ahir al matí a Granollers i al Baix Llobregat, hi fotia més rasca. Sobretot la devíem notar els catrussos valents que encara anem en màniga curta.
28.09.10 00:20:26, 