Poca valentia, DSK, JFK, cling-clong......
por admin
El que ara semblaria en excés verbal (?), dir que Dominique Strauss Kahn, feia ja temps que marcava perfil, que era un puntal o una primera espasa, dins els Partit Socialista Francès de cara a les pròximes eleccions presidencial, era totalment assumit fins al passat cap de setmana. Tot això, sense que se'ns hagués d'escapar el riure, o escoltar amb pena com són en els fons algunes o moltes de les persones poderoses que remenen les cireres.
Com posseïdor de tal poder, no hem d'esperar ni en el més remot de nostres desitjos, que sigui tractat com qualsevol altra violador de "tres al quart". Ni que es tractés d'una trampa posada pel mateix Sarkozy, ni que el promotor del "reality-show" sigui el marit de la Bruni, crec que tot plegat acabi com quelcom més que l'escarni públic a què se sotmet al "primera espasa" fel Fons Testosterònic Mundial.
Ni per més ganes que en puguin tenir els yankees, d'humiliar als "amics" francesos amb la mateixa moneda que el món, i en concret Europa, ha rigut del passat faldiller de JFK o d'en Bill Clinton, penso que la història pugi acabar, com seria de desitjar, amb el mateix resultat que si l'ós en zel hagués estat qualsevol de nosaltres.
En el fons, sempre surt el corporativisme professional dels polítics o dels més poderosos per a no sotmetre ni a l'enemic, a la pitjor de les penes. Segurament entre els "pichas bravas", del món mundial, també hi ha corporativisme.
Kennedy no va anar mai a la presó. Alesanco i tants d'altres tampoc.
En qualsevol cas, sempre trobem a faltar la valentia. No la valentia de les pobres dones o homes que han estat assetjats. Si no la de del poder judicial, al qual li tremola el pols, cada vegada que s'acusa a un poderós, per més separats que estiguin els poders, des de la revolució il·lustrada
18.05.11 07:43:00, 