Crujf i Clemente, una epidèmia que s’estén
por admin
Que els testos s’assemblen a les olles, és un fet constatable. No ens hauríem d’estranyar,doncs els “ramalassus” que conserven Guardiola i Pochettino, de dos dels seus mestres.
A banda que cada dia se li pugen més els fums, Guardiola evidencia uns tics de Cruijf, que perjudiquen i perjudicaran clarament l’equip a mesura que vagin en augment. Els conceptes futbol total, “naranja mecànica”, són molt bonics i han donat gran satisfacció als aficionats al futbol. Només es pot qualificar d’extraordinari, que hi hagi grans jugadors que puguin jugar en diverses demarcacions al llarg d’un mateix partit, intercanviant les seves posicions assolint un joc preciosista. La cosa no vol dir que de cop i volta, aquell mateix jugador pugui passar a jugar en una altra posició com a titular fix en una demarcació que no és la seva. No és lògic que des d’avui i fins la fi de la temporada Alves sigui extrem dret, i encara menys, si el lateral dret queda alarmantment desguarnit. Ni que Busquets eternitzi la seva gana de pilota, situat permanentment de defensa. I només esmento dos casos de jugadors que s’han mostrat vàlids en la nova posició, si bé no és la seva. No és en la que més benefici aporten. Però també ens podem referir a jugadors que no serveixen en les seves noves posicions. Recordeu quan Cruijf jugava amb tres defenses dia si, i altra també? Recordeu quan va col·locar Lineker d’extrem dret? Creieu que el Barça s’ha de gastar 40 milions per un davanter centre i fer-lo jugar permanentment d’extrem esquerre?
Està clar que Villa va ser fitxat com a contesta al perfil estàtic de Ibrahimovic. Un golejador que sap jugar a la banda, si convé. Però no deixar-lo acorralat sempre a la banda, com si fos un linier o Txiki Begiristain?
Em temo que si segueix així, Guradiola “morirà prematurament” com Cruijf, per aquest tipus de Guardiolades i/o Cruijfades, producte d’aquest defecte de sentir-se Déu acaronat pels estels, al qual està ajudant els mitjans de comunicació.
Pochettino, va ser un valent defensa, i és un entrenador valent que procura tirar endavant amb una colla de “pipiolos” domesticats. Però sovint li ve aquell “acolloniment cagon”, tant característic d’entrenadors bascos sense recursos. Que si pot, es rodeja de múscul. I ara li està agafant gust a una mena d’armari, anomenat Romaric, de característiques similars a Bogarde, Iñaki, Lizerazu, Pizo G, Ballesteros, Téllez o Magdaleno. Una pena. I mentre no aprofiti els pocs “Laurindsens” que té ala plantilla, acabarà fracassant com Clemente. Vacunem-los! Vacunem-nos!
24.09.11 08:46:52, 