Quina merda!
por admin
Jo no m'hi apunto. Em costa manifestar-m'hi. Possiblement només em queixo -sense exagerada insistència- de la calor extrema.
Trobo carregós i poc ocorrent el costum tant estès de queixar-se del temps, del clima. De tema ocurrent, per a trencar el gel a les eixutes converses d'ascensor, el comentari del temps ha passat a queixa en tota mena de converses.
Ens trobem en un clàssic període de "Quina merda de boira!", amb totes les conseqüències a la visibilitat i en l'estat d'humor del Conseller d'Interior. Quan venim de "quina merda de pluja! Fa un mes que no para..." I no fa tant del "Collons quina calor més enganxosa! Menjarem les castanyes a la platja". Possiblement el canvi climàtic és el detonant d'un seguit de situacions que ens allunyen de la quasi romàntica sensació de les quatres estacions impertorbables, amb les excepcions de l'estiuet de Sant Martí o el xàfec del dia de l'Ascensió. Però penso que no n'hi ha per tant.
Sense cap mena de dubte, i sobretot per als que ens agrada fer activitats a l'aire lliure (i en especial els que hi treballen), les condicions climàtiques ens afecten i han de formar part de la nostra conversa. No oblidem que hi ha molta gent, sobretot pagesos, que en depenen totalment. El més discutible, és si ens en hem, de queixar com si fos el culpable de tot. Ni el Barça va perdre dos punts a Bilbao per la pluja, ni cap partit polític va perdre les eleccions per un excés d'aigua. Hi ha hagut algunes comarques que han patit inundacions, la mullena n'ha perjudicat d'altres i com comentava l'altra dia, la mongeta del ganxet n'ha patit. Però no és només conseqüència de l'aigua d'aquests dies de temps irregular, d'aquest temps que ja passa de la font de inspiració de Vivaldi, i massa sovint se'ns presenta amb el pas canviat.
No voldria fer sang amb el boletaires compulsius, entre els quals m'hi trobo. I en aquest sentit podria estendre també la meva queixa perquè ha plogut tard, fora de temps. En una de les passejades que aquests dies feia per un dels boscos de la nostra comarca, m'hi vaig trobar torrents inesperats, i carregat de mala llet, també vaig entonar interiorment un "quina merda!", perquè presenta una imatge immillorable a punt d'una gran florida, i del qual tampoc sé què en resultarà, perquè si tot just fóssim a primers d'Octubre, resultaria acollonant.
Però, quina merda! I quina sort que el núvols no s'hagin oblidat de ploure.
05.12.11 09:25:11, 