Els partits de futbol de la selecció nacional catalana, són un altra dels clàssics d'aquests dies, que de vegades es veu completat amb partits d'altres seleccions esportives. Bàsquet, handbol, hoquei, rugby.... una manera de reconciliar-nos amb el nostre país, encara que es tracti de partits “il·legals” mentre ens tinguin sotmesos sota el jou de les espanyes, i les federacions esportives internacionals segueixin igual de desconsiderades amb el nostre país i les federacions espanyoles apliquin tota la seva força en fer-nos la punyeta.

Mentre tant ens hem de conformar en aquestes aparicions quasi anecdòtiques. Aquest any ha estat més o menys fàcil trobar un rival clarament interessat en acumular partits de preparació per a una competició oficial molt pròxima en el temps. A més d'un país on el Nadal, no els suposa ca impediment en poder viatjar. Catalunya i Euzcadi han aprofitat la contractació d'un baratet 2en1.

El rival, ha estat un equipet més ben organitzat del que s'esperava, i ha estat capàs de superar als bascos en una bona actuació, i igualar els catalans en un partit ultradefensiu.

Com sempre Johan Cruijf ha fet el que a pogut convocant els seus homes a la vigília, i fent jugar a tots per a fer-los contents.

Es tracta més d'una festa, que no pas d'un partit seriós. Famílies senceres i gent amb moltes ganes de cridar IN-DE-PEN-DEN-CIA, sense perill a ser insultat. Motes estelades i poca serietat en els organitzadors, demostrada en contractar àrbitres sense ofici (incapaç d'expulsar Valdés, si en realitat havia fet mans, que no ho eren) i el joc de mans de proclamar el “bluf” més gran del futbol nacional de les darreres dècades, com a jugador del partit (mpv?). Encara no sé què li han vista a Bojan, a banda de la simpatia innata que irradia.

Si a més, hi afegim la mala imatge que pot donar un entrenador que dona la xerrada d'instruccions prèvies al partit en un castellà macarrònic, la moral de qualsevol de nosaltres ens cauria als peus.

Cal millora en l'organització i la contractació de rivals. Evidentment, rivals de segona fila com Rumania, Ecuador o fins i tot Euzcadi, omplirien més la graderia. Si bé la clau de tot plegat està en aconseguir la independència, d'una vegada per totes, i assolir així una selecció que ens representi sense cap oposició internacional.