Ventre Botillo
por admin
Ahir parlava de Novembre i avui toca Desembre, que també hi va haver sopar. Un sopar a l'estil carn d'olla.
No totes les celebracions tenen una raó de ser, ni en calen justificacions. Però el sopar de Desembre dels calipos, semblaria, que sense voler tindria més d'una justificació.
Per començar a es va fer en un domicili particular. La raó podria ser una mesura d'estalvi, o la mesura d'estalviar el demanar torn a un dels molts restaurants que per aquestes dates organitzen sopars d'empresa. La raó podria ser fer una versió gamberra d'un plat que molts urbanites han convertit en plat de Nadal. A l'hivern a casa, d'escudella i carn d'olla en fem cada setmana, però a la capital en fan per Nadal. I els calipos van sopar una carn d'olla molt especial. També semblaria que aquesta carn d'olla diferent s'hauria escollit geogràfica i políticament, aprofitant que un castellà-lleonès li ha traspassat aquest dies el poder a un gallec. I si ens situem en aquest punt on Galícia i Castella es troben, hi ha comarques i contrades com el Bierzo, els Ancares i la Maragateria, on el plat més tradicional, és aquesta carn d'olla anomenada Botillo, i també coneguda com Botelho, Androlla, Pastor, Loscu. Botiello, Botelo, Llosco, Bulho o Butielho.... i segur que en algun lloc en deuen dir ventre d'ossos, o alguna cosa similar.
El cert és que l'acudit de fer un sopar d'hivern amb aquesta menja, va sortir a la tertúlia del sopar d'Octubre, en comentar el bull o ventre d'ossos o ossets, que ens va servir en Llorenç del Cuines. Un embotit molt típic, propi i original de la nostra comarca, que encara es pot trobar en algunes carnisseries com a Can Justet de Granollers, l'estanc de Palou, Mollet, Cardedeu.... La conversa va portar a parlar del Botillo, que seria una cosa similar, però molt més condimentada, ja que a la sal i el pebre negre, s'hi afegeix una bona dosi de pebre vermell, all i altres peculiaritats, com a més de costella i altres ossos poc descarnats, posar-hi la cua de l'animal.
El consum d'aquest embotit diuen que està documentat des de l'època del pas dels romans per aquelles terres del nord de la península, si bé, cal enconxar que -qui el fa i l'ha fet- molt famós les darreres dècades és Luís de l'Olmo i el seu programa radiofònic, que anualment convida a una menjada a famosos. Evidentment, els calipos, aquí no hi entrem. Algun dia ens convidaran.
Segurament i tractant-se d'un àpat feixuc, hauria estat més avinent fer-ne un dinar o un esmorzar, però l'imperatiu horari va portar a la penya a fer-ho un vespre. El ventre embotit (dos botillos) ens el va proporcionar en Paco Gonzàlez, originari de la zona on el Botillo és tradició, si bé tenim constància que a l'entorn granollerí, se'n poden trobar sense necessitat d'anar a fires. En Pere, l'Eugeni i en Xavi S, es van encarregar d'aquest plat principal, que se serveix acompanyat de col, patata i cigrons, després d'haver bullit més 90 minuts. La patata, la col i el cigró no eren d'un orígen tant llunyà. Fins i tot, diríem que el cigró tampoc era del quilòmetre zero.
El vi, un Drac Màgic del Celler Tomàs Cusiné de costers del Segre els va portar en Jordi del seu celleret, i en Jaume President va portar unes postres que feien Nadal, uns torrons comprats a can Mix, l'antiga Parra del Passeig de la Muntanya, que no van entusiasmar.
El botilo va agradar, i tampoc entusiasmar. No se'n podia fer una consideració, més enllà del d'una carn d'olla. En Pep, més avesat al consum d'aquestes menges als madriles, va constatar que no era tant picant com els que ell ha tastat a la "capital i corte". Tota una sort, ja que la digestió hauria estat més molesta. Com passa a tots els indrets aldeans, n'hi ha qui no en va menjar perquè de petit -com Obèlix- va caure dins la marmita. Els cigrons del Xavi, van merèixer comentaris a part. Les dues safates plenes de l'embotit i la verdura-llegum es van menjar quasi senceres, i l'àpat va servir d'excusa per a planificar nous àpat fets a casa, econòmics i de qualitat, de cara l'any vinent.
Per ajudar la digestió, en Pep va preparar una tanda de gin-tònics amb toc de menta, amb un Beffeater 24.
05.01.12 08:35:18, 