No acostumo a escriure sobre qüestions econòmiques, perquè els meus coneixements, com els de la majoria, no van gaire més enllà que els quatre xavos que porto a la butxaca.

Però tot i la ignorància, continuo manifestant-me en contra dels que han especulat amb diner propi, i sobretot amb el dels altres, sense més sentit que la d'enriquir-se, encara vomitiva voracitat podés suposar una trampa per la resta dels humans. I estic també molest amb els polítics que fan aportacions de diner públic a determinades empreses sense possible retorn, als que posen facilitats al tancament d'empreses i acomiadament de treballadors i als que practiquen polítiques de retallada, que mai poden ser considerades polítiques econòmiques i encara menys solucions proposades per gent que es considera preparada per a governar.

La meva ignorància econòmica, acompanyada però d'alguna cosa que es podria semblar al sentit comú, em fa creure que seguint el tòpic que “el caler fa caler”, no pot doncs considerar-se una política adequada, la de les retallades que deixa a la població sense possibilitat de mantenir el ritme de despesa. I en el mateix sentit, el facilitar que progressiu tancament d'empreses deixi obrers i empresaris amb una mà al darrere i l'altra al davant.

I em direu doncs, perquè critico també les ajudes a fons perdut que es fa amb determinades empreses. Les critico perquè sovint es fan amb aleatòriament, sense cap sentit i ajudant amiguets des de l'època de l'avi Pujol. I en aquest sentit, els més dubtosos són els ajuts a algunes empreses de l'automoció i el més escandalós, és tot el que es mou al voltant de les activitats aèries, entre aeroports i companyies aèries.

Sóc del que penso que per a que alguns puguin volar a vaig preu, no cal collar-nos a tots, ni retallar-nos la capacitat adquisitiva. Que, com ja vaig expressar temps enrere és del tot absurd potenciar un aeròdrom-aeroport cap els vols diaris, pensant que serà idoni per a portar gent a esquiar, quan n'hi ha altres quatre a la mateixa regió, que són a menors distància de les estacions hivernals. http://www.penyacalipo.com/opinen3i4/blog1.php/2011/02/21/la-prova-del-9

Ara mateix, imagineu que això de Ryanair portant gent a Alguaire per anar a esquiar (sobretot a Andorra. Negoci?), resultés que tot i la milionada que li donen a la companyia aèria, resultés rendible de veritat per al país. No creieu que qualsevol dels altres aeroports més proper a les estacions d'esquí (Girona, Tolosa, Perpinyà o Barcelona) no maniobrarien per aconseguir els vols?

Diguem-ho clar per a invertir en companyies i aeroports, no es pot estar així, depenent de decisions que no són al nostra abast. Per a gestionar correctament els temes aeris, com per a tantes altres coses, només es pot fer com país independent. Llavors es podrà decidir en què aboquem els diners, perquè de cap de les maneres hi haurà per sobre el govern de torn del “Reino choricil” de España, per a manegar-nos.

Ni concerts econòmics, ni pactes fiscals, ni finançaments generosos, ni pastanagues podrides.