Ai Mestres! Res a veure, amb ara.
por admin 
Em vaig perdre el primer capítol de la nova sèrie televisiva sobre els nostres mestres, i no vaig voler perdre'm el segon. Del primer en vaig sentir un comentari-pregunta que em va fer estar a l'aguait del segon. La pregunta era "tu tens bon record d'algun dels teus professors? Quina sort van tenir alguns..." referint-se a algú que apareixia al programa abocant flors als seus vells mestres.
Sincerament, i sense generalitzar al cent per cent, i referint-me en especial als mestres que vaig patir extensament i al llarg de més d'un any, no en guardo cap bon record. Evidentment l'escola d'ara i de fa alguns anys, no té res a veure amb la del tardofranquisme, i segurament encara menys en el de la post-guerra. Però és que el nivell i les intencions d'aquell professorat, només podrien ser dignes de crítica, rebuig i menyspreu.
L'altra dia parlant amb un vell company, sortia a conversa alguna actitud d'aquell professorat que vam patir d'infants. Tot venia a to, per la recent mort d'un d'ells. Només l'exemple que us exposo, ja resumeix amb molta exactitud un aspecte de la seva feina, que els definia com a persones i professors. Li dic al company... "El Professor xx no em saluda quan me'l trobo pel carrer. És més no m'ha saludat mai. Des de l'endemà mateix. També es cert és que després d'un qu
ants anys d'aguantar el menyspreu, sóc jo ara, qui gira la cara quan el veig". El company, em contestava "Doncs a mi si, a mi m'ha saludat sempre. Bé es cert que jo anava a classes particulars a casa seva. I ja se sap....".
ants anys d'aguantar el menyspreu, sóc jo ara, qui gira la cara quan el veig". El company, em contestava "Doncs a mi si, a mi m'ha saludat sempre. Bé es cert que jo anava a classes particulars a casa seva. I ja se sap....".
Si, a més d'antipàtics i severs, és prou coneguda aquesta faceta dels professors de la nostra època. "Ja se sap..." anar a classes particulars suposava automàticament que avaluessin 2 o 3 punts per sobre de la nota, als que els pagaven el sobresou.
És a dir només aquests dos detalls, la retirada del "Bon dia!" i la seva manera d'avaluar els alumnes, "previ impost revolucionari", els retrata. No crec que ningú parli bé d'ells davant una càmera de televisió.
I més endavant a la Universitat, no us creieu que la cosa canviés gaire... En casos comptats vaig trobar, el que col·loquialment anomenem persones.
14.02.12 07:35:13, 
Alimentación XML