Una lloable iniciativa del comerç i la restauració de Llinars de Vallès vol instaurar "la setmana del pinxo". Els de la penya calipo hi vam ser. Va ser el sopar de Febrer.

Com passa en diferents certàmens gastronòmics, l'esforç d'un col·lectiu que busca un ressò que busca la prosperitat del seu sector, coordinat per un ens administratiu, troba un dinamitzador que sense fer gran cosa, para la mà. Se'n diu feina de managering o quelcom similar.

Aquest esquema es repeteix en molts àmbits. En el de la gastronomia, encara més. Tenim una gent engrescada, que al llarg d'una setmana ha fet un important esforç i s'hi ha lluït. El boca orella és la millor propaganda.

Es tractava de elaborar i servir uns pintxos-tapes, seguint l'esquema d'un costum molt arrelat a la resta de la península. Aquell de recórrer espais urbans seguint delicioses creacions que se serveixen a les barres dels bars, en companyia de vi o cervesa.

La col·laboració d'una cervesa nostrada i de un reconegut vi de la Rioja Alavesa, el Valserrano de Villabuena http://www.valserrano.com/, acaba de donar prestigi a la mostra. L'atractiva oferta de 15 establiments de Llinars del Vallès http://www.planocio.com/evento/19262/1-Setmana-del-Pintxo-a-Llinars-del-Valls-en-Llinars-del-Valls-del-17-Febrero-2012-al-26-Febrero-2012 va atraure els calipo.

La vinculació d'en Joan i la Montse del xiringuito "A la Fresca", amb els membres de la penya, va afavorir a dissenyar una trobada, amb un recorregut que incloïa el bo i millor de la mostra. Un recorregut que començava en aquest destacat establiment del passeig de l'Europa de les nacions, i que en teoria també acabava en aquest bonic punt de la vila.

Serà per mandra, serà perquè ens hi vam trobar de gust, serà perquè ens van tractar molt bé, l'equip d'en Joan, en Joao i la Maria....el cert és que la ruta va començar i acabar a on havíem determinat. El que no estava previst, és que el nostre cul no es mogués de la cadira.

Amb una cerveseta, en Joao ens va treure unes patates braves, a l'estil de la casa.

Mentrestant, la Maria ens prerparava les dues tapes que A La Fresca, presenta a la mostra: Una broqueta de calamar a l'andalusa , xoco, pebrot de Padron sobre llit de braves, i l'altra La galeta cruixent de morro, amb mini hamburguesa de peu de porc amb escuma de foie.

Les dues, de medalla, i prou convincent per a proposar a en Joan, que ens seguís servint les delícies de l'establiment. I xaí van anar caient un peixet fregit, unes gambetes, unes cloïsses marineres, unes tamborines amb crema de formatge, i unes altres cloïsses amb mongeta del ganxet.

De postra, una mousse de xocolata amb torradetes oli i sal maldon. Un gin tònic, i cap a casa. Tot de qualitat. Una mostra de presentació del que en Joan ens pot oferir de cara sopars vinents.

No em sorprèn, que finalment el xiringuito “A la fresca” hagi obtingut per votació popular el primer premi, “el pinxo d'or” de la setmana del pinxo.