Ni anava equivocat, ni per suposat exagerava, quan fa uns dies us explicava que això del JJOO del 92 a Barcelona, segons com em quedava ben present i proper a la memòria.   El bombardeig que estem aguantant aquests dies de reportatges i especials informatius sobre l'efemèride, encara m'ho acosta més, i per suposat m'ajuda a recordar més coses i actualitzar-me-les. Dona aquella impressió del celebrar pel celebrar fins l'empatx, com quan el Barça guanya alguna cosa més que el Gamper. Ganes de pujar la moral amb alguna cosa.   Entenc que en un moment crític -hores baixes- en matèria econòmica, nacional, social i d'ànims en general, sigui una bona oportunitat de fer-nos pujar la moral amb l'auto-elogi. No em sembla tant correcte, ni bé, que es practiqui aquell acte tant grosserament descrit amb allò de "mamar-nos la polla els uns al altres". I ens trobem amb la redempció definitiva de Samaranch, i l'espessa cortina de fum sobre tants d'altres fets maquiavèl·lics que inevitablement deurien acompanyar la seva gestió i els preparatius en general.   S'ha corregut a enaltir l'actitud d'uns polítics que, per una vegada i només una, van remar tots a l'hora. I tot són reconeixements per als grans artífex, principalment l'alcalde Maragall a qui li volen prendre el nom per a rebatejar un aeroport.......l'aeroport de sempre.   Doncs sapigueu que un dels moltíssims projectes que se li van acudir a aquest senyor, en plena efervescència mental en matèria de infraestructures, va ser la construcció de un nou gran aeroport (gran de veritat) camí del Penedès, que realment si que avui seria necessari i encertadament podria haver portat el seu nom. No una cosa, que per ell hauria passat a ser un camp d'aviació de segona fila, sense els posteriors eixamplaments que tants problemes han generat al seu entorn.   Entre la revisió del material videogràfic mostrat aquests dies, vaig tenir la satisfacció d'apreciar en el 30 minuts de diumenge passat, uns segons en els que apareixia Amadeu Castellano. Era a l'arribada a l'aeroport de la missió barcelonina, dels que van rebre a a Laussane la gran notícia. Amadeu Castellano, al costat de l'alcalde Josep Pujadas, va sortir uns instants en pantalla. http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4185490 (minut 14", amb 28" segons) Parlo de satisfacció, ja que d'alguna manera l'homenatge -encara que sigui totalment casual- ens porta en el record la persona que més va treballar per a que Granollers fos tinguda en compte a l'hora de distribuir el pastís de les sub-seus. Gran professional polític, i millor persona, que no hauríem d'arraconar de la nostra memòria, mentre d'altres han volgut penjar-se les medalles.    Vaig tenir la sort de conèixer-lo i recordo especialment, quan pocs dies després de la confirmació de l'inici de la cursa de la possible candidatura de Barcelona, vaig tenir l'honor d'escriure algunes de les primeres ratlles que es van publicar sobre les serioses opcions de la nostra ciutat a ser olímpica, al butlletí informatiu municipal, a partir de la seva valuosa aportació.